2 de des. 2011

p1xelad0 + Born To Run

Concurs Reinventa Paquetería. Categories E-commerce i Urgent. 2011, Correos.


La iniciativa proposa el redisseny de les capses d’enviament de la companyia Correos a partir d’una plantilla proporcionada pels promotors.


Dins la categoria E-Commerce, per a paqueteria dedicada al comerç on-line, es respon amb p1xelad0. La capsa es divideix en una part centra que resumeix el funcionament de qualsevol sistema informàtic a partir de la seqüència 1-0. Els laterals mostren el logotip de l’empresa fragmentat, augmentat i pixelat, en referència a la descomposició de la imatge informàtica. En doblegar-se la plantilla per constituir la capsa, el centre queda transformat en una franja contínua, de manera que les sèries 1-0 envolten el paquet com una tira infinita.


Per la categoria Urgent, es dissenya Born To Run. Un paquet que viatja lleuger i per tant, mentre el seu color es transforma des del verd fins el groc corresponent a la companyia, el logotip de la firma es motoritza literalment.



30 de nov. 2011

Tutorial. Com realitzar un pòster acadèmic?

Publicació per a la Facultat de Filosofia i Lletres. 2011, Universitat de les Illes Balears.


Aquest tutorial ha sorgit a partir de la col·laboració amb la professora Isabel Escandell en la tutorització dels alumnes de segon curs de grau en història de l’art per la realització d’un pòster d’àmbit universitari.

L’objectiu és donar unes pautes bàsiques per la creació de pòsters amb finalitat acadèmica, des del principi amb la tria de la tipografia fins al procés d’impressió. S’inclou també un petit apartat sobre la possibilitat de complementar el pòster amb un tríptic, a més d’un annex amb mostres de composicions per al pòster.


1 de nov. 2011

‘Round&’Round&

Concurs internacional de disseny Hands on Door Handles. 2011, Designboom + Colombo Design.


El projecte s’inicia al qüestionar la forma poligonal usual en les manetes de les portes. Si les bosses comunes tenen una subjecció arrodonida, per què els panys no? Així que la maneta de la porta es transforma en un ar metàl·lic.

Al mateix temps ens podem demanar què succeiria si féssim un forat a la porta. No ha de ser un problema, ja que al cap i a la fi, a casa tenim moltes “portes simbòliques”: les de les zones de circulació, trasters, rebosts... que no necessiten un tancament hermètic. Fins i tot en alguns casos pot ser més convenient permetre el pas de la llum i l’aire per tal de millor les condicions de determinades estances. El concepte de privacitat, per tant, pot ser revisat.

Però per suposat, també s’ha de donar l’oportunitat d’optar per una solució més convencional, on el pany està format per dues peces de manera que la  porta pugui ésser massissa.



15 d’oct. 2011

TallaT

Concurs d’idees per a un equipament assistencial consistent en un centre d’estades diürnes i vivendes per a gent gran dins l’àmbit de les vivendes socials del Camp Redó, Palma. 2011, Consorci Riba.


Enfront la necessitat d’ajustar-se a la mateixa volumetria rectangular dels blocs socials existents a la zona, es decideix realitzar una edificació amb una planta baixa continua com a record de la petjada deixada al terreny pels blocs que són substituïts. En canvi, les plantes pis es disgreguen a partir dels nuclis de comunicació verticals.

D’aquí prové el lema “TallaT”. El bloc rectangular social preestablert s’obre per a crear una major relació amb l’entorn. Un espai de trobada casual amb veïns que entren i surten, una zona connectada visualment amb les terrasses de les vivendes i amb el carrer, per a fomentar la convivència i el contacte entre els diferents usuaris, reforçant els vincles de la comunitat i evitant l’exclusió social dels majors.


2 d’oct. 2011

Barras de Código

Concurs d’arquitectura per al tractament de façanes de les illetes 2B, 4B, 6B i 7B al bulevard del sector Sanxo Llop de Gandia, València. 2010, Aprusa.


La premissa és la creació d’una façana aplicable a un volum inexistent en el moment de realització del concurs però de propera construcció. L’ús de l’edificació serà comercial i d’oci i serà aplicable a quatre solars del nou sector Sanxo Llop.

La resposta és la creació d’un perfil metàl·lic, anomenat peça “eeele”, que permet ésser col·locada tant en horitzontal com en vertical. D’aquesta manera es poden crear marcs per als aparadors dels comerços en planta baixa i, lleugerament endarrerits respecte al pla de la façana, s’aixecaran els cossos gràcies a la col·locació dels perfils en vertical en combinació amb la fusteria.


A més, el perfil configurat com una ela amb les seves ales obertes més de 90º permet la protecció de la fusteria enfront la radiació solar directa i crea un joc de mirades indirectes allà on es col·loca en vertical, mentre que als aparadors enquadra la imatge visible a través del vidre.

16 de set. 2011

Camins d'aigua

Concurs d’avantprojectes per a la reforma i condicionament de la Casa Museu Blai Bonet a Santanyí, Mallorca.

El projecte consisteix en la rehabilitació de la que va ésser vivenda de l’escriptor mallorquí Blai Bonet (1926-1997). Dita vivenda està situada a la població de Santanyí.

Estat de l'edificació el juny de 2009. Façanes: carrer Palma (esquerra) i carrer Campos (dreta)

La casa, inserida dins el teixit urbà i entre mitgeres, és una construcció mallorquina de dues plantes i coberta a dues aigües aixecada amb marès, roca calcària molt abundant a l’illa. Aquesta edificació constitueix l’extrem sud del solar, cap al carrer de Palma. Al centre del solar trobam un pati amb diverses construccions auxiliars que, entre altres usos, havien estat emprades per a criar animals i que en el moment de la visita a l’emplaçament es trobaven en un estat d’abandonament. Cap a nord, en el límit amb el carrer de Campos s’aixeca una altra construcció de caràcter auxiliar, probablement un magatzem, d’una única planta i coberta a dues aigües de teula àrab.

Estat de l'edificació el juny de 2009. Detalls del pati: construcció auxiliar amb menjadora pels animals (esquerra) i racó per a les tertúlies literàries (dreta).

La proposta es divideix en dues actuacions: la rehabilitació de la casa existent per a obrir-la al públic com a casa museu i la supresió del volum auxiliar per aixecar un nou cos que allotgi un centre de documentació per la divulgació de l’obra de l’escriptor. A més, per suposat, de condicionar el pati conservant un mur transversal a les mitgeres que sembla indicar l’existència original de dos solars separats. Així es creen dos àmbits travessats i connectats per unes vies líquides, uns camins d’aigua, que parteixen del pou i de la pica existent a un dels afegits i que es decideix recuperar i encastar al nou paviment.



Vaig lentament, tan lent que, sovint, perdo l'equilibri. I quan estic a punt de caure m'adono del que és un home: quan cerco l'estabilitat a causa de la verdor del camp, i el camp i tota la seva flor queden quiets.
Blai Bonet, El mar

1 de set. 2011

6X3

Concurs internacional de disseny industrial i innovació tecnològica de productes ceràmics, Cevisama 2009, València.

La premissa és el disseny d’una peça ceràmica i es respon amb una forma hexagonal que es doblega i manipula per crear paraments de textura variable en funció de la seva col·locació.

23 d’ag. 2011

CAP – Càpsula d’Activitats Personals

Concurs per a la convocatòria 2008 de Beques Fundación Caja de Arquitectos.


El tema era 150%, actuar sobre la ciutat existent cercant noves solucions de vivenda per acollir la població però minimitzant el consum de sòl.

La proposta es basa en la CAP, Càpsula d’Activitats Personals, un volum cúbic que habita com un paràsit benigne les edificacions existents del barri de Santa Catalina de Palma.


12 d’ag. 2011

Juliol 2008: Arxiu Municipal i Museu d’Història de Sallent (VII – Parc)



A un nivell inferior de l’edifici s’estén una plataforma a uns 3 metres d’alçada respecte la Riereta, i que es perllonga a l’altre marge del corrent d’aigua. Aquesta, mitjançant un sistema d’escales pot comunicar-se amb la resta de la població. Es crea el parc de la Riereta.


La plataforma consisteix en diferents nivells de muralla que constituïen la façana sud del poble abans de la creació al 1912 del conjunt de l’escola de Torres i Amat.


L’obertura a la població d’aquest espai no només serviria per posar en valor les estructures existents, sinó que milloraria la mobilitat dels vianants d’aquesta part del poble, molt malmesa per la transformació de la plaça de Santa Maria en un aparcament que deslliga els col·legis de la resta del teixit urbà.



El primer punt de referència en la distribució del parc el marquen l’edifici de l’Arxiu i el Museu a la part oest i una estructura d’ús desconegut amb contraforts a est. Són els dos punts de pes.


A partir d’aquí s’estudia la seva relació amb la vegetació existent i es proposa una de nova plantació, tenint en compte criteris d’adaptació climàtica, amb espècies autòctones.

La distribució de la vegetació i de les diferents zones ve marcada sempre pels recorreguts. Tant els exteriors, actuals com els interiors del projecte.



El volum amb contraforts actualment sense cap ús més que traster dels veïns, s’habilita com a petit pavelló obert per a l’exposició d’escultures a la planta baixa, i la part superior, com a porta d’entrada al parc i espai per a projeccions de cinema a l’aire lliure a les nits d’estiu i per a petits concerts i representacions teatrals.

4 d’ag. 2011

Juliol 2008: Arxiu Municipal i Museu d’Història de Sallent (VI – instal•lacions)


Sallent s’inclou dins la zona de clima mediterrani de tendència continental. I es que tot i la situació interior de la zona, encara rep influències marítimes que suavitzen les temperatures. En ocasions es produeixen fenòmens d’inversió tèrmica a la depressió del Bages.


La humitat es veu afectada per la proximitat del riu Llobregat. A més, la zona de projecte està a tocar de La Riereta que, tot i ser un corrent d’aigua ocasional (principalment duu aigua quan es produeixen precipitacions), ha fet possible l’aparició de vegetació que afavoreix el manteniment de la humitat a l’ambient.

El vent no és un factor de gran importància. El teixit urbà de gra petit amb alçades semblants possibilita que les edificacions es protegeixin entre sí aturant l’arribada dels vents del nord, que són els predominants. La part posterior de l’edificació, més oberta i orientada a sud, tampoc no rep fortes ventades al quedar protegida pel turó del Xipell. I la zona més propera a La Riereta queda a un nivell inferior respecte a la resta de la població i per tant, guarida dels vents.


L’orientació és favorable a les vistes cap a la Riereta, a sud i est, mentre que els estrets carrers de Portalet i el del Clos queden a nord i oest respectivament.


L’edificació està realitzada amb un paredat irregular de gruixos entre 70 i 40 cm. Això li concedeix una important inèrcia. Però tal i com s’estableix al CTE apartat DB-HE1, Limitació de la demanda energètica, s’ha d’assolir una determinada transmitància.



La distribució de l’aigua de fontaneria i d’evacuació es fa evitant el pas d’aquestes xarxes per les zones de dipòsit de llibres per evitar possibles problemes de fugues que puguin comprometre la integritat dels documents.


Degut a la baixa demanda d’ACS a l’interior de l’edifici, s’opta per la instal·lació de termos elèctrics. Cada un donarà servei a dues plantes de l’arxiu i un altre a les dues del museu.

El sistema de sanejament és separatiu, recollint-se les aigües pluvials per al reg i neteja dels espais enjardinats del soterrani i del Parc de la Riereta.

Previ a totes aquestes operacions, durant la fase d’enderroc de les parts degradades es retiraran totes les instal·lacions existents amb especial èmfasi en l’eliminació dels punts de recollida d’aigua que degraden les parts de muralla que ens han arribat fins als nostres dies i que aboquen les seves aigües directament a la Riereta sense cap control.


La instal·lació elèctrica es disposa de manera que no faci mal ni a la nova estructura de reforç dels forjats que es mantenen ni a l’estructura existent de jàsseres i biguetes /llates de fusta.

Així, les lluminàries segueixen la línia marcada pels revoltons o la de les jàsseres depenent també de lús de l’espai. En tot cas, s’eviten els conflictes estructura-il·luminació, que apareixen en l’actualitat.

La instal·lació elèctrica complirà el que s’estableix al CTE DB-HE Estalvi d’energia, secció HE3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació.



Així, segons s’estableix al punt 2.2. Sistemes de control i regulació cada zona disposarà d’un sistema manual d’encès i apagat. A la zona del museu, aquest serà controlat pels treballadors. A les zones comunes de l’arxiu es disposarà un sistema de detecció de presència.


S’opta per un sistema lineal gairebé a tot l’edifici. Es tracta d’uns perfils tubulars que es combinen entre si, permetent allotjar fluorescents amb diferents inclinacions o bé funcionar com a rails electrificats per a projectors i difusors. Això permet gran flexibilitat, molt necessària especialment als museus, on les exposicions canvien en funció del pas del temps i la variació de fons.



Els requisits de seguretat en cas d’incendi s’estableixen en relació al CTE DB-SI Seguretat en cas d’incendi.


Els nous materials compliran els requeriments d’estabilitat al foc. En el cas de l’estructura metàl·lica, aquesta es protegirà amb pintura intumescent rf-90. L’estructura existent de forjats de fusta s’envernissarà amb vernís incolor després d’una neteja acurada dels revestiments actuals.

26 de jul. 2011

Juliol 2008: Arxiu Municipal i Museu d’Història de Sallent (V – detalls i estructura)

10 Sallent_Detalls rehabilitació

El suport estructural de l’edifici es realitza amb una estructura de pilars. En casos puntuals es reforça el mur interiorment amb formigó armat, de manera que la pedra passa a funcionar com a encofrat vist.


L’accés al museu es realitza pel carrer Portalet. Originalment, aquest era el punt d’entrada d’animals cap a les pallisses. En l’actualitat queden unes petites construccions improvisades en desús. Tenen poca estabilitat i poc valor històric.

Per tant, tot i mantenir el mur que limita amb el carrer Portalet i evidentment, el que baixa fins al Parc de la Riereta, a l’interior es projecta una nova edificació.

Aquesta serà el punt de trobada de les diferents circulacions per l’interior del museu i l’encarregada d’interconnectar l’edifici existent amb el baluard de muralla. A més d’allotjar el vestíbul, els serveis, les sales d’exposicions temporals i de transformar la seva coberta plana en un mirador del conjunt.




L’estructura es planteja des del punt de partida de la no fiabilitat respecte els murs existents. Si bé no presenten patologies respecte l’estat de càrregues actual, és possible que enfront un canvi d’ús, especialment a la part dels dipòsits, la seva capacitat portant no sigui suficient. A més, es tracta de murs molt irregulars, i per tant amb unes característiques no homogènies en tots els punts. És impossible preveure com reaccionaran.


Així, es planteja una segona estructura de pilars tubulars d’acer i jàsseres HEB. Es juga amb les llums per tant de crear un ritme que no faci mal a les voltes del soterrani o que a la resta de plantes pretén potenciar la textura dels forjats existents.




Els forjats existents es conserven en la major part dels casos. Aquests es reforcen amb una xapa de compressió i en el cas dels dipòsits de l’arxiu, queden com encofrat vist d’una llosa de formigó.


Les cobertes es renovaran totalment. En primer lloc, degut als problemes constructius que provoquen les actuals, en desaiguar cap als murs. En segon lloc, per la debilitat de les bigues que han estat atacades per tèrmits. En previsió, tot i que la patologia no ha sorgit a cap altre punt, els forjats existents es sotmetran a un tractament antixilòfags.


A la petita sotacoberta del tercer pis no hi ha tèrmits, però ha estat renovada fa uns anys d’una manera molt precària i sense cap valor històric. Per aquest motiu, es decideix eliminar-la.

17 de jul. 2011

Juliol 2008: Arxiu Municipal i Museu d'Història de Sallent (IV - alçats)


Les dues façanes que miren al poble es tracten d’una manera senzilla, arrebossades i pintades, amb sòcol inferior de pedra vista prèvia neteja i tractament hidrofugant.

Miren al poble i s’adapten a la seva escala, respectant les obertures més significatives. Aquestes s’agrupen verticalment, recuperant l’ordre en els paraments.



En secció es conserven els nivells interiors, tot i que pujant uns centímetres degut al reforç dels forjats.

08 Sallent_Alçats e-f_



La façana posterior es neteja de tots els elements afegits. D’aquesta manera queda a la vista el mur original que també s’arrebossa i pinta com a les façanes cap al carrer.


La darrera planta de l’arxiu s’obre cap a la Riereta amb unes terrasses a emparades dels vents del nord per les cobertes a una aigua.


Al museu s’opta per buidar completament el volum de la sala C dedicada a l’època industrial de la població, per motius estructurals i arquitectònics i per ressaltar les obertures longitudinals que miren cap al parc i que es transformen en lluernaris.

15 de juny 2011

Juliol 2008: Arxiu Municipal i Museu d’Història de Sallent (III – plantes)


El soterrani, antic celler, s’obre al públic per allotjar activitats de caràcter cultural lligades a les exposicions del museu però també altre manifestacions.


Es creen dos espais, el major destinat a conferències, cursos, videoprojeccions, etc. L’altre, més petit, es dirigeix als nins, per a tallers complementaris al museu. S’equipa amb mobiliari plegable, mòbil, i amb un armari per a material didàctic.

La planta baixa és el punt de distribució dels usuaris. Pel carrer del Clos nº5 s’accedeix a l’arxiu. Pel nº9 s’accedeix lliurement al Parc de la Riereta. Al museu s’accedeix pel carrer Portalet, per tal de potenciar-lo. Des d’aquí els visitants recorren dos nivells de l’edifici en una mena de joc espai interior-exterior, com un laberint que permet redescobrir la forma edificatòria i la seva relació amb la seva ubicació i els diferents substrats que el temps ha anat deixant.


A la planta primera, el museu continua girant al voltant del cos principal de l’arxiu. És aquí on s’obre a l’exterior amb una passera, reconstruïda ja que l’actual es trova en molt mal estat, que connecta amb el baluard de l’antiga muralla de la població. Des d’aquí es pot observar la traça de la Riereta en el terreny.

L’arxiu va creixent en alçada, tancat per tal de custodiar la seva información. A aquesta planta es realitza la recepció de tot el material nou.
 
La segona planta transforma la massa del museu en un espai lliure. La coberta de l’ampliació es manté plana i accessible al públic. Així es possibilitat una “excursió a distancia” pels voltants de la població, amb uns panells-reflexe del territori. Aprofitant l’ombra que projecta la massa històrica de l’arxiu, un banc marca el punt de contacte entre ambdós edificis.
Mentrestant, l’arxiu continua pujant, amb un espai compacte de dipòsit on es tanquen algunes obertures recents mentre que a les oficines es recupera un arc a façana.

05 Sallent_Plantes tercera i cobertes_


La tercera planta és el punt on l’arxiu s’aboca a l’exterior. Seguint la inclinació de les cobertes en el sentit ascendent, els usuaris de la sala de consulta poden descansar la vista amb el verd del parc, O també sortir a descansar, a fer la cigarreta, etc., a la terrassa que genera l’eliminació del cos més recent de l’edificació existent.

Les cobertes s’inclinen a un aigua, integrant-se en el teixit urbà.

9 de juny 2011

Juliol 2008: Arxiu Municipal i Museu d'Història de Sallent (II - context)


Cronologia

Segle I aC         Poblat íber al Cogulló.
12/12/955      Data d'un document on es dónen unes parcel·les de terra situades “ad ipso Sallente”, això  és, “vora el Sallent”. La paraula “sallent” significa salt d'aigua i és aquest accident topogràfic el que dóna el nom a la població.
1246               Inici del domini de la Mitra de Vic. S'estendrà fins el 1811.
1339               Inici de la construcció de la Sèquia des de Balsareny fins Manresa, passant sota el castell de Sallent fet que perjudica els molins sallentins.
1713                Incendi de Sallent per l'exèrcit d'Armendáriz.
24/12/1747     Forta riuada. Destrueix dues arcades del pont.
1826               Instal·lació a la fàbrica dels Torres i Amat dels primers telers mecànics de Catalunya.
1860               Màxim esplendor de la indústria tèxtil assolint-se el màxim de població de tot el segle (4909  habitants). Existeixen 11 fàbriques, més de 600 edificis habitats, 2 escoles elementals, 1 parvulari, 1 escola dominical, escoles particulars i col·legis de francès, de dibuix…
1912                Creació de l'Orfeó Sallentí i de l'Elèctrica Sallentina.
09/1918          Inauguració de la Biblioteca de la Mancomunitat que inclourà els fons de la creada a la vila el 1913.
1931                Inici de l'explotació de las mines.
1960                Fi de les fortes onades migratòries. Inici de la crisi en el sector tèxtil que durà al poble a l'estancament fins als nostres dies.


Façana cap a la Riereta. Esquerra: estat actual 2008 / Dreta: estat proposta
 

L’accident topogràfic clau a Sallent és la conca del riu Llobregat, al voltant de la qual es desenvolupa la vila. I és que l’aigua juga un paper molt important dins el terme municipal.


L’antiga població sallentina estava delimitada pels cursos d’aigua: el Llobregat cap a ponent, la riera de Cornet al nord i la Riereta al sud.

L’aigua serà també el factor decisiu per al desenvolupament econòmic de Sallent. Serà la font d’energia per les fàbriques tèxtils tan nombroses al segle XIX i fins a ben avançat el XX. Però ja des d’abans de l’arribada de la Revolució Industrial, havia estat imprescindible per al desenvolupament de l’agricultura.
En ocasions, però, l’aigua suposarà un problema, quan les quantioses pluges provoquen crescudes del Llobregat i les riuades arrosseguen part del territori i les edificacions més properes als marges del riu.

Ubicació sobre el plànol de la localitat de 1920 publicat per Carreres Candi

Fins al segle XIV la muralla era constituïda per les cases amb els seus murs. Es coneix l’existència del Portal Major anomenat també del Pont o de la Torre. A partir de 1437 s’inicien obres de reforç de la muralla. El 1464 el bisbe de Vic mana incorporar als mur nous elements de defensa. Al segle XVI es realitzarà el portal de Cabrianes també conegut com de Sant Bernat. És possible que sigui el mateix que el que alguns documents anomenen de la Riera. Cap al Llobregat la muralla tindrà set metres d’alçada, darrera les cases de Sant Bernat. S’allargava paral·lela al Llobregat fins a pujar per la Riereta. Dels portals no se’n conserva cap.

Entre aquests dos condicionants, aigua i pedra, se situa el projecte.

L’edifici base de l’actuació es situa a un dels primers carrers de Sallent, el del Clos. Situat a la Sagrera de l’església de Santa Maria, la seva disposició fa pensar en una antiga funció de defensa. Això ve recolzat per la seva proximitat a les restes de la muralla, la seva situació estratègica en cantonada i la forma i gruix dels murs especialment en planta baixa. L’any 1841 es van realitzar obres de fortificació a la població, segons consta als documents de l’arxiu de la Corona d’Aragó. La descripció dels elements del següent text provinent de dit arxiu, fa pensar en que les obres es van produir a la zona d’actuació, al número 5 del carrer del Clos:


Enero 1851: obras de fortificación pasajeras ejecutadas en varios puntos de la demarcación de esta comandancia.
(…) construcción de un tambor con paredes aspillerazas de mampostería ordinaria para cubrir la puerta de la entrada a dicha casa fuerte, una pared del mismo material detrás de aquella, otra idem aspilleraza de idem para subir a la muralla en la que se fabricó una garita y en el extremo de dicha pared se ejecutó un revellín. Se arregló una cocina para guisar los ranchos de la tropa con sus correspondientes merlones de sillería y cubierta de tejado, se construyó un común, se habilitó un local para calabozo, se cerraron las aberturas del entresuelo y del primero y segundo piso; se habilitaron los aposentos para pabellones del Comandante militar y oficial del destacamento, se construyó un rebellín con pared de ladrillo en uno de los ángulos de la espresada casa fuerte, y además cuatro de estos alrededor de la iglesia fortificándose al propio tiempo el campanario y una torre inmediata a él: por último se construyeron tres cuerpos de guardia de los cuales uno sobre el río Cornet, otro en la puerta de Aviñó y otro en el puente del río Llobregat
Cuerpo de ingenieros. Comandancia de Barcelona. 1850”.