Lectura de tesi. Doctorat en
Història, Història de l’Art i Geografia, Universitat de les Illes Balears, 6 de
juny de 2019
L’arquitectura turística no es comença a analitzar des d’una perspectiva històrico-artística fins a dates recents, malgrat la importància que el fet turístic té a la societat contemporània. A les Illes Balears, el turisme ha estat la principal font de riquesa i la construcció dirigida a l’oci ha suposat el que probablement sigui el canvi més radical en la morfologia de l’arxipèlag. No obstant, els estudis fets dins el marc de la història de l’art i l’arquitectura han estat escassos, amb excepció dels portats a terme pel Dr. Miguel Seguí.
Aquests darrers anys he desenvolupat la meva tesi doctoral sobre l’arquitectura i l’urbanisme projectats pel turisme entre 1939 i 2005. He estudiat les edificacions i plans urbans que tenen com a usuari preferent al turista, tot identificant promotors i arquitectes, analitzant la legislació i ressaltant les creacions més destacades. A més de la materialitat de la construcció, he examinat la seva difusió a la fotografia, tant en la seva vessant més comercial, amb elements com les postals, com professional, a través de reportatges publicats en premsa especialitzada.
D’aquesta manera, la tesi fa un recorregut des de la lenta recuperació dels viatges després de la Guerra Civil, amb establiments que encara denoten un alt grau de tradicionalisme, fins els inicis del segle XXI, amb l’expansió del fenomen kitsch.
L’arquitectura turística no es comença a analitzar des d’una perspectiva històrico-artística fins a dates recents, malgrat la importància que el fet turístic té a la societat contemporània. A les Illes Balears, el turisme ha estat la principal font de riquesa i la construcció dirigida a l’oci ha suposat el que probablement sigui el canvi més radical en la morfologia de l’arxipèlag. No obstant, els estudis fets dins el marc de la història de l’art i l’arquitectura han estat escassos, amb excepció dels portats a terme pel Dr. Miguel Seguí.
Aquests darrers anys he desenvolupat la meva tesi doctoral sobre l’arquitectura i l’urbanisme projectats pel turisme entre 1939 i 2005. He estudiat les edificacions i plans urbans que tenen com a usuari preferent al turista, tot identificant promotors i arquitectes, analitzant la legislació i ressaltant les creacions més destacades. A més de la materialitat de la construcció, he examinat la seva difusió a la fotografia, tant en la seva vessant més comercial, amb elements com les postals, com professional, a través de reportatges publicats en premsa especialitzada.
D’aquesta manera, la tesi fa un recorregut des de la lenta recuperació dels viatges després de la Guerra Civil, amb establiments que encara denoten un alt grau de tradicionalisme, fins els inicis del segle XXI, amb l’expansió del fenomen kitsch.
+info: resum de la tesi a Teseo
