8 de nov. 2020

Micropaisatges turístics. Emilio Chinarro a Mallorca: El Loro Verde

Participació en congrés, Touriscape2. Transversal Tourism and Landscape, Universitat Politècnica de Catalunya. Del 5 al 6 de novembre de 2020

Enguany s'ha celebrat la segona edició del congrés Touriscape, com a continuació de l'inaugural Touriscape1 del 2018 a Torremolinos. Degut a la pandèmia del covid-19, l'edició actual s'ha realitzat online. 

Les recerques presentades han estat una mostra dels treballs entorn el fenòmen turístic a geografies molt diverses -Península Ibèrica, Itàlia, Japó o Brasil, entre altres-, molt necessaris per comprendre el fet turístic, valorar la tasca dels arquitectes davant les noves tipologies i fomentar una reflexió crítica que impulsi la gestió territorial i urbanística dels espais de l'oci.

En el meu cas, he presentat la meva recerca sobre El Loro Verde, un petit edifici projectat el 1960 a Palmanova (Mallorca) per Emilio Chinarro i desaparegut degut a la pressió urbanística. La comunicació pretén recuperar la memòria de la construcció i de l'arquitecte, que combina modernitat i tradició, així com reflexionar entorn el procés fagocitador dels espais turístics sobre les seves pròpies creacions.

El text complet es pot llegir a les Actes del congrés.


 

17 de jul. 2020

Conferència: La construcció turística a les Illes Balears (1939-2005)

Conferència, Col•legi d’Arquitectes de Catalunya, 16 de juliol de 2020.

Des de 2015, la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya cel·lebra anualment el cicle Síntesis Arquitectóniques en el que es presenten tesis recents relacionades amb l'arquitectura i l'urbanisme.

Degut a les circumstàncies sanitàries, les conferències d'enguany s'han realitzat en format virtual i s'han centrat en tesis sobre territoris illencs. El cicle fou iniciat per Toni Vidal amb la tesi Atles del Port de Maó, seguit de Rocío Narbona amb Cartografía operativa para elproyecto de paisaje turístico de Canarias. Jo vaig tancar l'edició amb la presentació de la meva tesi La construcció turística a les Illes Balears (1939-2005). Arquitectura, urbanisme i fotografia.

A la conferència, emesa en directe des del Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears, es sintetitzen els pressuposts metodològics i els continguts de la tesi, emfasitzant qüestions com la contextuatlizació de l'arquitectura en un marc social i històric i la protecció del patrimoni contemporani.

La conferència es pot veure als canals de YouTube del COAC i del COACGirona.

 


7 de juny 2019

La construcció turística a les Illes Balears (1939-2005). Arquitectura, urbanisme i fotografia


Lectura de tesi. Doctorat en Història, Història de l’Art i Geografia, Universitat de les Illes Balears, 6 de juny de 2019 

L’arquitectura turística no es comença a analitzar des d’una perspectiva històrico-artística fins a dates recents, malgrat la importància que el fet turístic té a la societat contemporània. A les Illes Balears, el turisme ha estat la principal font de riquesa i la construcció dirigida a l’oci ha suposat el que probablement sigui el canvi més radical en la morfologia de l’arxipèlag. No obstant, els estudis fets dins el marc de la història de l’art i l’arquitectura han estat escassos, amb excepció dels portats a terme pel Dr. Miguel Seguí.

Aquests darrers anys he desenvolupat la meva tesi doctoral sobre l’arquitectura i l’urbanisme projectats pel turisme entre 1939 i 2005. He estudiat les edificacions i plans urbans que tenen com a usuari preferent al turista, tot identificant promotors i arquitectes, analitzant la legislació i ressaltant les creacions més destacades. A més de la materialitat de la construcció, he examinat la seva difusió a la fotografia, tant en la seva vessant més comercial, amb elements com les postals, com professional, a través de reportatges publicats en premsa especialitzada.

D’aquesta manera, la tesi fa un recorregut des de la lenta recuperació dels viatges després de la Guerra Civil, amb establiments que encara denoten un alt grau de tradicionalisme, fins els inicis del segle XXI, amb l’expansió del fenomen kitsch.

+info: resum de la tesi a Teseo 

14 de gen. 2019

Invasions i recursos en el desenvolupisme turístic. Els Centres d'Interès Turístic Nacional i la seva implantación a Mallorca

Participació en congrés, ¿Invasión o recurso? Paisaje, turismo y sostenibilidad, La Laguna. Del 10 a l'11 de gener de 2019 

L'Observatorio del Paisaje de Canarias, la Universidad de las Palmas de Gran Canaria i la Universidad de La Laguna han organitzat el congrés ¿Invasión o recurso? Paisaje, turismo y sostenibilidad que ha comptat amb ponències de professionals i investigadors de diferents àrees del Mediterrani i l'Atlàntic que han permès crear un fòrum de discussió al voltant de la relació entre el medi natural i el fenomen turístic, tot incidint en la construcció i l'expansió urbanes.
La meva participació va analitzar la casuística dels Centres d'Interès Turístic Nacional a Mallorca, amb un estudi sobre el seu desenvolupament a l'illa des de les primeres iniciatives a mitjans dels anys 60 fins la derogació d'alguns d'ells a partir de les mobilitzacions ciutadanes a les dècades de 1970 i 1980, a més d'establir una comparativa entre Las Gaviotas, al terme municipal de Muro, i Cales de Mallorca, al terme municipal de Manacor.

*Actualització 05/2019
El resultat d'aquests dos dies de treball es publicarà al llibre Paisaje, turismo y sostenibilidad, ¿invasión o recurso?

24 de juny 2018

La difusió del patrimoni paleontològic. L'experiència amb el llegat personal de Bartomeu Darder i Pericàs


Publicació d'article a la Revista PH, 2018, nú.94.

La revista PH:Boletín del Instituto Andaluz del Patrimonio ha publicat un número especial dedicat al patrimoni paleontològic espanyol. Al seu apartat Panorama s'inclou un article on Francesc X. Bonnín i jo presentam el treball de digitalització, sistematització, catalogació i difusió web del llegat del geòleg mallorquí Bartomeu Darder i Pericàs (1894-1944).
Dit llegat fou donat per Josep Darder a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i està constituït per un fons fotogràfic amb imatges inèdites de caràcter científic i personal, i un fons documental que conté llibre i resvistes especialitzats, quaderns amb anotacions de les seves sortides de camp i mapes, entre altres materials. Actualment es pot consulta al web http://llegatdarder.balearsfaciencia.org/

Calvià-En las Illetas. Al centre es pot veure a Bartomeu Darder. Foto Llegat Darder (CAIB)

L'article està disponible al web de la revista.

12 de febr. 2018

Centres d’Interès Turístic Nacional, oportunitat o desastre? Platja de Muro vs. Cales de Mallorca


Participació en congrés, Touriscape: I Congreso Internacional Turismo transversal y Paisaje, Universidad de Málaga. Del 8 al 10 de febrer de 2018. 

Els dies 8, 9 i 10 de febrer s’ha celebrat Touriscape, al centre cultural Pablo Ruiz Picasso de Torremolinos. El congrés, organitzat per l’Institut Habitat, Turisme, Territori, ha reunit a investigadors d’àmbits com l’arquitectura, la història i la geografia que han tractat qüestions sobre el desenvolupament turístic des d’una aproximació urbanística, paisatgística i social. A més, s’ha pogut comptar amb ponents com Dean Maccannell, Maria Goula i Peter Lantz, entre altres. 

El primer dia del congrés vaig presentar la comunicació “Centres d’Interès Turístic Nacional, oportunitat odesastre? Platja de Muro vs. Cales de Mallorca”. En ella s’analitzen i comparen els projectes originals, el creixement i l’estat actual de Platja de Muro i Cales de Mallorca, dos nuclis turístics situats al nord i l’est de l’illa de Mallorca, respectivament. Tots dos sorgiren a partir de l’aprovació de la Llei de Centres i Zones d’Interès Turístic Nacional (1963) i avui en dia continuen dedicats preferentment al lleure i l’estiueig.