7 de juny 2019

La construcció turística a les Illes Balears (1939-2005). Arquitectura, urbanisme i fotografia


Lectura de tesi. Doctorat en Història, Història de l’Art i Geografia, Universitat de les Illes Balears, 6 de juny de 2019 

L’arquitectura turística no es comença a analitzar des d’una perspectiva històrico-artística fins a dates recents, malgrat la importància que el fet turístic té a la societat contemporània. A les Illes Balears, el turisme ha estat la principal font de riquesa i la construcció dirigida a l’oci ha suposat el que probablement sigui el canvi més radical en la morfologia de l’arxipèlag. No obstant, els estudis fets dins el marc de la història de l’art i l’arquitectura han estat escassos, amb excepció dels portats a terme pel Dr. Miguel Seguí.

Aquests darrers anys he desenvolupat la meva tesi doctoral sobre l’arquitectura i l’urbanisme projectats pel turisme entre 1939 i 2005. He estudiat les edificacions i plans urbans que tenen com a usuari preferent al turista, tot identificant promotors i arquitectes, analitzant la legislació i ressaltant les creacions més destacades. A més de la materialitat de la construcció, he examinat la seva difusió a la fotografia, tant en la seva vessant més comercial, amb elements com les postals, com professional, a través de reportatges publicats en premsa especialitzada.

D’aquesta manera, la tesi fa un recorregut des de la lenta recuperació dels viatges després de la Guerra Civil, amb establiments que encara denoten un alt grau de tradicionalisme, fins els inicis del segle XXI, amb l’expansió del fenomen kitsch.

+info: resum de la tesi a Teseo 

14 de gen. 2019

Invasions i recursos en el desenvolupisme turístic. Els Centres d'Interès Turístic Nacional i la seva implantación a Mallorca

Participació en congrés, ¿Invasión o recurso? Paisaje, turismo y sostenibilidad, La Laguna. Del 10 a l'11 de gener de 2019 

L'Observatorio del Paisaje de Canarias, la Universidad de las Palmas de Gran Canaria i la Universidad de La Laguna han organitzat el congrés ¿Invasión o recurso? Paisaje, turismo y sostenibilidad que ha comptat amb ponències de professionals i investigadors de diferents àrees del Mediterrani i l'Atlàntic que han permès crear un fòrum de discussió al voltant de la relació entre el medi natural i el fenomen turístic, tot incidint en la construcció i l'expansió urbanes.
La meva participació va analitzar la casuística dels Centres d'Interès Turístic Nacional a Mallorca, amb un estudi sobre el seu desenvolupament a l'illa des de les primeres iniciatives a mitjans dels anys 60 fins la derogació d'alguns d'ells a partir de les mobilitzacions ciutadanes a les dècades de 1970 i 1980, a més d'establir una comparativa entre Las Gaviotas, al terme municipal de Muro, i Cales de Mallorca, al terme municipal de Manacor.

*Actualització 05/2019
El resultat d'aquests dos dies de treball es publicarà al llibre Paisaje, turismo y sostenibilidad, ¿invasión o recurso?

24 de juny 2018

La difusió del patrimoni paleontològic. L'experiència amb el llegat personal de Bartomeu Darder i Pericàs


Publicació d'article a la Revista PH, 2018, nú.94.

La revista PH:Boletín del Instituto Andaluz del Patrimonio ha publicat un número especial dedicat al patrimoni paleontològic espanyol. Al seu apartat Panorama s'inclou un article on Francesc X. Bonnín i jo presentam el treball de digitalització, sistematització, catalogació i difusió web del llegat del geòleg mallorquí Bartomeu Darder i Pericàs (1894-1944).
Dit llegat fou donat per Josep Darder a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i està constituït per un fons fotogràfic amb imatges inèdites de caràcter científic i personal, i un fons documental que conté llibre i resvistes especialitzats, quaderns amb anotacions de les seves sortides de camp i mapes, entre altres materials. Actualment es pot consulta al web http://llegatdarder.balearsfaciencia.org/

Calvià-En las Illetas. Al centre es pot veure a Bartomeu Darder. Foto Llegat Darder (CAIB)

L'article està disponible al web de la revista.

12 de febr. 2018

Centres d’Interès Turístic Nacional, oportunitat o desastre? Platja de Muro vs. Cales de Mallorca


Participació en congrés, Touriscape: I Congreso Internacional Turismo transversal y Paisaje, Universidad de Málaga. Del 8 al 10 de febrer de 2018. 

Els dies 8, 9 i 10 de febrer s’ha celebrat Touriscape, al centre cultural Pablo Ruiz Picasso de Torremolinos. El congrés, organitzat per l’Institut Habitat, Turisme, Territori, ha reunit a investigadors d’àmbits com l’arquitectura, la història i la geografia que han tractat qüestions sobre el desenvolupament turístic des d’una aproximació urbanística, paisatgística i social. A més, s’ha pogut comptar amb ponents com Dean Maccannell, Maria Goula i Peter Lantz, entre altres. 

El primer dia del congrés vaig presentar la comunicació “Centres d’Interès Turístic Nacional, oportunitat odesastre? Platja de Muro vs. Cales de Mallorca”. En ella s’analitzen i comparen els projectes originals, el creixement i l’estat actual de Platja de Muro i Cales de Mallorca, dos nuclis turístics situats al nord i l’est de l’illa de Mallorca, respectivament. Tots dos sorgiren a partir de l’aprovació de la Llei de Centres i Zones d’Interès Turístic Nacional (1963) i avui en dia continuen dedicats preferentment al lleure i l’estiueig. 


15 de des. 2017

Proposta de creació d’un catàleg evolutiu per a l’estudi de l’arquitectura contemporània


Participació en congrés, I Congreso Iberoamericano redfundamentos: Experiencias y Método de Investigación, Universidad Politécnica de Madrid. De l’11 al 13 de desembre de 2017. 
Al llarg de la segona setmana de desembre s’ha celebrat el I Congreso Iberoamericano redfundamentos: Experiencias y Métodos de Investigación a la Facultat d’Arquitectura de la Universidad Politécnica de Madrid i al Museo de América.

El congrés, que ha reunit a arquitectes procedents de diferents països (Espanya, Xile, Uruguay, Brasil), ha tingut com objectiu debatre qüestions relatives a les possibles vies de recerca al voltant de l’arquitectura a les seves vessants teòriques i pràctiques.


He participat amb la comunicació “Proposta de creació d’un catàleg evolutiu per a l’estudi de l’arquitectura contemporània. Una experiència de recerca sobre la construcció turística a les Illes Balears”. Es tracta d’una reflexió sobre la necessitat d’emprar eines d’organització de les dades per tal de facilitar el treball de l’investigador. El text es pot consultar en format digital junt amb la resta de comunicacions dels participants.


20 de gen. 2017

El passeig Marítim de Palma. Gènesi, desenvolupament i futur

Beca d'investigació. Premis Ciutat de Palma 2016.

El divendres 20 de gener es va celebrar la gala d'entrega dels Premis Ciutat de Palma convocats per l'Ajuntament de Palma, en els que he estat guardonada amb la Beca d'Investigació amb la meva proposta El passeig Marítim de Palma. Gènesi, desenvolupament i futur.

Es tracta d'un estudi del procés d’urbanització i d’edificació del front marítim de Palma dins la franja compresa entre Portopí i el Molinar. Els objectius principals del projecte són establir les fases de construcció de l’eix viari, localitzar i analitzar les obres arquitectòniques de major importància i determinar el grau de rellevància del passeig des d’una doble perspectiva urbanística i de funcionalitat de l’espai tant per residents com per visitants.

El Mediterrani ha estat un element clau per l’evolució de la ciutat, constituint la via d’arribada de persones i de mercaderies des del primer assentament romà fins a l’eclosió el turisme de masses i el desenvolupament del transport aeri a la segona meitat del segle XX. De tots els canvis ocorreguts a la façana marítima el més dràstic va tenir lloc a partir de 1939 amb la construcció del Passeig Marítim i la seva posterior prolongació cap a llevant. Amb el guany de terrenys a la mar, les estructures històriques de defensa i de vigilància costanera s’han vist envoltades d’edificis contemporanis, molts dels quals són símbol de l’arribada de noves tendències arquitectòniques a Mallorca. Més enllà de la seva importància en la part constructiva, com la gran majoria de vores litorals, té una clara vessant turística. Tot plegat fa que aquest eix sigui una peça fonamental en el funcionament i la imatge de la ciutat.

Vista general de la badia de Palma. Font: Google Maps.

Donada l’actual rellevància de Palma dins els circuits turístics, es considera necessari fer una recerca des d’un punt de vista global, històric i arquitectònic al voltant de la que és una de les seves vies principals. Per altra banda, el coneixement profund de la infraestructura i dels equipaments que la doten de contingut pot ser una eina d’ajuda per decidir i planificar les actuacions més adients per tal d’adaptar el Passeig Marítim als reptes socials, mediambientals i econòmics que planteja el segle XXI.