6/15/2011

Juliol 2008: Arxiu Municipal i Museu d’Història de Sallent (III – plantes)


El soterrani, antic celler, s’obre al públic per allotjar activitats de caràcter cultural lligades a les exposicions del museu però també altre manifestacions.


Es creen dos espais, el major destinat a conferències, cursos, videoprojeccions, etc. L’altre, més petit, es dirigeix als nins, per a tallers complementaris al museu. S’equipa amb mobiliari plegable, mòbil, i amb un armari per a material didàctic.

La planta baixa és el punt de distribució dels usuaris. Pel carrer del Clos nº5 s’accedeix a l’arxiu. Pel nº9 s’accedeix lliurement al Parc de la Riereta. Al museu s’accedeix pel carrer Portalet, per tal de potenciar-lo. Des d’aquí els visitants recorren dos nivells de l’edifici en una mena de joc espai interior-exterior, com un laberint que permet redescobrir la forma edificatòria i la seva relació amb la seva ubicació i els diferents substrats que el temps ha anat deixant.


A la planta primera, el museu continua girant al voltant del cos principal de l’arxiu. És aquí on s’obre a l’exterior amb una passera, reconstruïda ja que l’actual es trova en molt mal estat, que connecta amb el baluard de l’antiga muralla de la població. Des d’aquí es pot observar la traça de la Riereta en el terreny.

L’arxiu va creixent en alçada, tancat per tal de custodiar la seva información. A aquesta planta es realitza la recepció de tot el material nou.
 
La segona planta transforma la massa del museu en un espai lliure. La coberta de l’ampliació es manté plana i accessible al públic. Així es possibilitat una “excursió a distancia” pels voltants de la població, amb uns panells-reflexe del territori. Aprofitant l’ombra que projecta la massa històrica de l’arxiu, un banc marca el punt de contacte entre ambdós edificis.
Mentrestant, l’arxiu continua pujant, amb un espai compacte de dipòsit on es tanquen algunes obertures recents mentre que a les oficines es recupera un arc a façana.

05 Sallent_Plantes tercera i cobertes_


La tercera planta és el punt on l’arxiu s’aboca a l’exterior. Seguint la inclinació de les cobertes en el sentit ascendent, els usuaris de la sala de consulta poden descansar la vista amb el verd del parc, O també sortir a descansar, a fer la cigarreta, etc., a la terrassa que genera l’eliminació del cos més recent de l’edificació existent.

Les cobertes s’inclinen a un aigua, integrant-se en el teixit urbà.