Sallent s’inclou dins la zona de clima mediterrani de tendència continental. I es que tot i la situació interior de la zona, encara rep influències marítimes que suavitzen les temperatures. En ocasions es produeixen fenòmens d’inversió tèrmica a la depressió del Bages.
La humitat es veu afectada per la proximitat del riu Llobregat. A més, la zona de projecte està a tocar de La Riereta que, tot i ser un corrent d’aigua ocasional (principalment duu aigua quan es produeixen precipitacions), ha fet possible l’aparició de vegetació que afavoreix el manteniment de la humitat a l’ambient.
El vent no és un factor de gran importància. El teixit urbà de gra petit amb alçades semblants possibilita que les edificacions es protegeixin entre sí aturant l’arribada dels vents del nord, que són els predominants. La part posterior de l’edificació, més oberta i orientada a sud, tampoc no rep fortes ventades al quedar protegida pel turó del Xipell. I la zona més propera a La Riereta queda a un nivell inferior respecte a la resta de la població i per tant, guarida dels vents.
L’orientació és favorable a les vistes cap a la Riereta , a sud i est, mentre que els estrets carrers de Portalet i el del Clos queden a nord i oest respectivament.
L’edificació està realitzada amb un paredat irregular de gruixos entre 70 i 40 cm . Això li concedeix una important inèrcia. Però tal i com s’estableix al CTE apartat DB-HE1, Limitació de la demanda energètica, s’ha d’assolir una determinada transmitància.
La distribució de l’aigua de fontaneria i d’evacuació es fa evitant el pas d’aquestes xarxes per les zones de dipòsit de llibres per evitar possibles problemes de fugues que puguin comprometre la integritat dels documents.
Degut a la baixa demanda d’ACS a l’interior de l’edifici, s’opta per la instal·lació de termos elèctrics. Cada un donarà servei a dues plantes de l’arxiu i un altre a les dues del museu.
El sistema de sanejament és separatiu, recollint-se les aigües pluvials per al reg i neteja dels espais enjardinats del soterrani i del Parc de la Riereta.
Previ a totes aquestes operacions, durant la fase d’enderroc de les parts degradades es retiraran totes les instal·lacions existents amb especial èmfasi en l’eliminació dels punts de recollida d’aigua que degraden les parts de muralla que ens han arribat fins als nostres dies i que aboquen les seves aigües directament a la Riereta sense cap control.
La instal·lació elèctrica es disposa de manera que no faci mal ni a la nova estructura de reforç dels forjats que es mantenen ni a l’estructura existent de jàsseres i biguetes /llates de fusta.
Així, les lluminàries segueixen la línia marcada pels revoltons o la de les jàsseres depenent també de lús de l’espai. En tot cas, s’eviten els conflictes estructura-il·luminació, que apareixen en l’actualitat.
La instal·lació elèctrica complirà el que s’estableix al CTE DB-HE Estalvi d’energia, secció HE3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació.
Així, segons s’estableix al punt 2.2. Sistemes de control i regulació cada zona disposarà d’un sistema manual d’encès i apagat. A la zona del museu, aquest serà controlat pels treballadors. A les zones comunes de l’arxiu es disposarà un sistema de detecció de presència.
S’opta per un sistema lineal gairebé a tot l’edifici. Es tracta d’uns perfils tubulars que es combinen entre si, permetent allotjar fluorescents amb diferents inclinacions o bé funcionar com a rails electrificats per a projectors i difusors. Això permet gran flexibilitat, molt necessària especialment als museus, on les exposicions canvien en funció del pas del temps i la variació de fons.
Els requisits de seguretat en cas d’incendi s’estableixen en relació al CTE DB-SI Seguretat en cas d’incendi.
Els nous materials compliran els requeriments d’estabilitat al foc. En el cas de l’estructura metàl·lica, aquesta es protegirà amb pintura intumescent rf-90. L’estructura existent de forjats de fusta s’envernissarà amb vernís incolor després d’una neteja acurada dels revestiments actuals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada