9 de juny 2011

Juliol 2008: Arxiu Municipal i Museu d'Història de Sallent (II - context)


Cronologia

Segle I aC         Poblat íber al Cogulló.
12/12/955      Data d'un document on es dónen unes parcel·les de terra situades “ad ipso Sallente”, això  és, “vora el Sallent”. La paraula “sallent” significa salt d'aigua i és aquest accident topogràfic el que dóna el nom a la població.
1246               Inici del domini de la Mitra de Vic. S'estendrà fins el 1811.
1339               Inici de la construcció de la Sèquia des de Balsareny fins Manresa, passant sota el castell de Sallent fet que perjudica els molins sallentins.
1713                Incendi de Sallent per l'exèrcit d'Armendáriz.
24/12/1747     Forta riuada. Destrueix dues arcades del pont.
1826               Instal·lació a la fàbrica dels Torres i Amat dels primers telers mecànics de Catalunya.
1860               Màxim esplendor de la indústria tèxtil assolint-se el màxim de població de tot el segle (4909  habitants). Existeixen 11 fàbriques, més de 600 edificis habitats, 2 escoles elementals, 1 parvulari, 1 escola dominical, escoles particulars i col·legis de francès, de dibuix…
1912                Creació de l'Orfeó Sallentí i de l'Elèctrica Sallentina.
09/1918          Inauguració de la Biblioteca de la Mancomunitat que inclourà els fons de la creada a la vila el 1913.
1931                Inici de l'explotació de las mines.
1960                Fi de les fortes onades migratòries. Inici de la crisi en el sector tèxtil que durà al poble a l'estancament fins als nostres dies.


Façana cap a la Riereta. Esquerra: estat actual 2008 / Dreta: estat proposta
 

L’accident topogràfic clau a Sallent és la conca del riu Llobregat, al voltant de la qual es desenvolupa la vila. I és que l’aigua juga un paper molt important dins el terme municipal.


L’antiga població sallentina estava delimitada pels cursos d’aigua: el Llobregat cap a ponent, la riera de Cornet al nord i la Riereta al sud.

L’aigua serà també el factor decisiu per al desenvolupament econòmic de Sallent. Serà la font d’energia per les fàbriques tèxtils tan nombroses al segle XIX i fins a ben avançat el XX. Però ja des d’abans de l’arribada de la Revolució Industrial, havia estat imprescindible per al desenvolupament de l’agricultura.
En ocasions, però, l’aigua suposarà un problema, quan les quantioses pluges provoquen crescudes del Llobregat i les riuades arrosseguen part del territori i les edificacions més properes als marges del riu.

Ubicació sobre el plànol de la localitat de 1920 publicat per Carreres Candi

Fins al segle XIV la muralla era constituïda per les cases amb els seus murs. Es coneix l’existència del Portal Major anomenat també del Pont o de la Torre. A partir de 1437 s’inicien obres de reforç de la muralla. El 1464 el bisbe de Vic mana incorporar als mur nous elements de defensa. Al segle XVI es realitzarà el portal de Cabrianes també conegut com de Sant Bernat. És possible que sigui el mateix que el que alguns documents anomenen de la Riera. Cap al Llobregat la muralla tindrà set metres d’alçada, darrera les cases de Sant Bernat. S’allargava paral·lela al Llobregat fins a pujar per la Riereta. Dels portals no se’n conserva cap.

Entre aquests dos condicionants, aigua i pedra, se situa el projecte.

L’edifici base de l’actuació es situa a un dels primers carrers de Sallent, el del Clos. Situat a la Sagrera de l’església de Santa Maria, la seva disposició fa pensar en una antiga funció de defensa. Això ve recolzat per la seva proximitat a les restes de la muralla, la seva situació estratègica en cantonada i la forma i gruix dels murs especialment en planta baixa. L’any 1841 es van realitzar obres de fortificació a la població, segons consta als documents de l’arxiu de la Corona d’Aragó. La descripció dels elements del següent text provinent de dit arxiu, fa pensar en que les obres es van produir a la zona d’actuació, al número 5 del carrer del Clos:


Enero 1851: obras de fortificación pasajeras ejecutadas en varios puntos de la demarcación de esta comandancia.
(…) construcción de un tambor con paredes aspillerazas de mampostería ordinaria para cubrir la puerta de la entrada a dicha casa fuerte, una pared del mismo material detrás de aquella, otra idem aspilleraza de idem para subir a la muralla en la que se fabricó una garita y en el extremo de dicha pared se ejecutó un revellín. Se arregló una cocina para guisar los ranchos de la tropa con sus correspondientes merlones de sillería y cubierta de tejado, se construyó un común, se habilitó un local para calabozo, se cerraron las aberturas del entresuelo y del primero y segundo piso; se habilitaron los aposentos para pabellones del Comandante militar y oficial del destacamento, se construyó un rebellín con pared de ladrillo en uno de los ángulos de la espresada casa fuerte, y además cuatro de estos alrededor de la iglesia fortificándose al propio tiempo el campanario y una torre inmediata a él: por último se construyeron tres cuerpos de guardia de los cuales uno sobre el río Cornet, otro en la puerta de Aviñó y otro en el puente del río Llobregat
Cuerpo de ingenieros. Comandancia de Barcelona. 1850”.