El suport estructural de l’edifici es realitza amb una estructura de pilars. En casos puntuals es reforça el mur interiorment amb formigó armat, de manera que la pedra passa a funcionar com a encofrat vist.
L’accés al museu es realitza pel carrer Portalet. Originalment, aquest era el punt d’entrada d’animals cap a les pallisses. En l’actualitat queden unes petites construccions improvisades en desús. Tenen poca estabilitat i poc valor històric.
Per tant, tot i mantenir el mur que limita amb el carrer Portalet i evidentment, el que baixa fins al Parc de la Riereta , a l’interior es projecta una nova edificació.
Aquesta serà el punt de trobada de les diferents circulacions per l’interior del museu i l’encarregada d’interconnectar l’edifici existent amb el baluard de muralla. A més d’allotjar el vestíbul, els serveis, les sales d’exposicions temporals i de transformar la seva coberta plana en un mirador del conjunt.
L’estructura es planteja des del punt de partida de la no fiabilitat respecte els murs existents. Si bé no presenten patologies respecte l’estat de càrregues actual, és possible que enfront un canvi d’ús, especialment a la part dels dipòsits, la seva capacitat portant no sigui suficient. A més, es tracta de murs molt irregulars, i per tant amb unes característiques no homogènies en tots els punts. És impossible preveure com reaccionaran.
Així, es planteja una segona estructura de pilars tubulars d’acer i jàsseres HEB. Es juga amb les llums per tant de crear un ritme que no faci mal a les voltes del soterrani o que a la resta de plantes pretén potenciar la textura dels forjats existents.
Els forjats existents es conserven en la major part dels casos. Aquests es reforcen amb una xapa de compressió i en el cas dels dipòsits de l’arxiu, queden com encofrat vist d’una llosa de formigó.
Les cobertes es renovaran totalment. En primer lloc, degut als problemes constructius que provoquen les actuals, en desaiguar cap als murs. En segon lloc, per la debilitat de les bigues que han estat atacades per tèrmits. En previsió, tot i que la patologia no ha sorgit a cap altre punt, els forjats existents es sotmetran a un tractament antixilòfags.
A la petita sotacoberta del tercer pis no hi ha tèrmits, però ha estat renovada fa uns anys d’una manera molt precària i sense cap valor històric. Per aquest motiu, es decideix eliminar-la.
