Juliol 2008: Arxiu Municipal i Museu d’Història de Sallent (III – plantes)

03 Sallent_Soterrani i planta baixa

El soterrani, antic celler, s’obre al públic per allotjar activitats de caràcter cultural lligades a les exposicions del museu però també altre manifestacions.

Es creen dos espais, el major destinat a conferències, cursos, videoprojeccions, etc. L’altre, més petit, es dirigeix als nins, per a tallers complementaris al museu. S’equipa amb mobiliari plegable, mòbil, i amb un armari per a material didàctic.

La planta baixa és el punt de distribució dels usuaris. Pel carrer del Clos nº5 s’accedeix a l’arxiu. Pel nº9 s’accedeix lliurement al Parc de la Riereta. Al museu s’accedeix pel carrer Portalet, per tal de potenciar-lo. Des d’aquí els visitants recorren dos nivells de l’edifici en una mena de joc espai interior-exterior, com un laberint que permet redescobrir la forma edificatòria i la seva relació amb la seva ubicació i els diferents substrats que el temps ha anat deixant.

04Sallent_Plantes primera i segona_

A la planta primera, el museu continua girant al voltant del cos principal de l’arxiu. És aquí on s’obre a l’exterior amb una passera, reconstruïda ja que l’actual es trova en molt mal estat, que connecta amb el baluard de l’antiga muralla de la població. Des d’aquí es pot observar la traça de la Riereta en el terreny.

L’arxiu va creixent en alçada, tancat per tal de custodiar la seva información. A aquesta planta es realitza la recepció de tot el material nou.

 

La segona planta transforma la massa del museu en un espai lliure. La coberta de l’ampliació es manté plana i accessible al públic. Així es possibilitat una “excursió a distancia” pels voltants de la població, amb uns panells-reflexe del territori. Aprofitant l’ombra que projecta la massa històrica de l’arxiu, un banc marca el punt de contacte entre ambdós edificis.

Mentrestant, l’arxiu continua pujant, amb un espai compacte de dipòsit on es tanquen algunes obertures recents mentre que a les oficines es recupera un arc a façana.

05 Sallent_Plantes tercera i cobertes_

La tercera planta és el punt on l’arxiu s’aboca a l’exterior. Seguint la inclinació de les cobertes en el sentit ascendent, els usuaris de la sala de consulta poden descansar la vista amb el verd del parc, O també sortir a descansar, a fer la cigarreta, etc., a la terrassa que genera l’eliminació del cos més recent de l’edificació existent.

Les cobertes s’inclinen a un aigua, integrant-se en el teixit urbà.

Juliol 2008: Arxiu Municipal i Museu d'Història de Sallent (II - context)

01_Sallent_Territori

Cronologia

Segle I aC         Poblat íber al Cogulló.

12/12/955      Data d'un document on es dónen unes parcel·les de terra situades “ad ipso Sallente”, això  és, “vora el Sallent”. La paraula “sallent” significa salt d'aigua i és aquest accident topogràfic el que dóna el nom a la població.

1246               Inici del domini de la Mitra de Vic. S'estendrà fins el 1811.

1339               Inici de la construcció de la Sèquia des de Balsareny fins Manresa, passant sota el castell de Sallent fet que perjudica els molins sallentins.

1713                Incendi de Sallent per l'exèrcit d'Armendáriz.

24/12/1747     Forta riuada. Destrueix dues arcades del pont.

1826               Instal·lació a la fàbrica dels Torres i Amat dels primers telers mecànics de Catalunya.

1860               Màxim esplendor de la indústria tèxtil assolint-se el màxim de població de tot el segle (4909  habitants). Existeixen 11 fàbriques, més de 600 edificis habitats, 2 escoles elementals, 1 parvulari, 1 escola dominical, escoles particulars i col·legis de francès, de dibuix…

1912                Creació de l'Orfeó Sallentí i de l'Elèctrica Sallentina.

09/1918          Inauguració de la Biblioteca de la Mancomunitat que inclourà els fons de la creada a la vila el 1913.

1931                Inici de l'explotació de las mines.

1960                Fi de les fortes onades migratòries. Inici de la crisi en el sector tèxtil que durà al poble a l'estancament fins als nostres dies.



Façana cap a la Riereta. Esquerra: estat actual 2008 / Dreta: estat proposta

 

02 Sallent_Zona projecte

L’accident topogràfic clau a Sallent és la conca del riu Llobregat, al voltant de la qual es desenvolupa la vila. I és que l’aigua juga un paper molt important dins el terme municipal.

L’antiga població sallentina estava delimitada pels cursos d’aigua: el Llobregat cap a ponent, la riera de Cornet al nord i la Riereta al sud.

L’aigua serà també el factor decisiu per al desenvolupament econòmic de Sallent. Serà la font d’energia per les fàbriques tèxtils tan nombroses al segle XIX i fins a ben avançat el XX. Però ja des d’abans de l’arribada de la Revolució Industrial, havia estat imprescindible per al desenvolupament de l’agricultura.

En ocasions, però, l’aigua suposarà un problema, quan les quantioses pluges provoquen crescudes del Llobregat i les riuades arrosseguen part del territori i les edificacions més properes als marges del riu.

Ubicació sobre el plànol de la localitat de 1920 publicat per Carreres Candi

Fins al segle XIV la muralla era constituïda per les cases amb els seus murs. Es coneix l’existència del Portal Major anomenat també del Pont o de la Torre. A partir de 1437 s’inicien obres de reforç de la muralla. El 1464 el bisbe de Vic mana incorporar als mur nous elements de defensa. Al segle XVI es realitzarà el portal de Cabrianes també conegut com de Sant Bernat. És possible que sigui el mateix que el que alguns documents anomenen de la Riera. Cap al Llobregat la muralla tindrà set metres d’alçada, darrera les cases de Sant Bernat. S’allargava paral·lela al Llobregat fins a pujar per la Riereta. Dels portals no se’n conserva cap.

Entre aquests dos condicionants, aigua i pedra, se situa el projecte.

L’edifici base de l’actuació es situa a un dels primers carrers de Sallent, el del Clos. Situat a la Sagrera de l’església de Santa Maria, la seva disposició fa pensar en una antiga funció de defensa. Això ve recolzat per la seva proximitat a les restes de la muralla, la seva situació estratègica en cantonada i la forma i gruix dels murs especialment en planta baixa. L’any 1841 es van realitzar obres de fortificació a la població, segons consta als documents de l’arxiu de la Corona d’Aragó. La descripció dels elements del següent text provinent de dit arxiu, fa pensar en que les obres es van produir a la zona d’actuació, al número 5 del carrer del Clos:

“Enero 1851: obras de fortificación pasajeras ejecutadas en varios puntos de la demarcación de esta comandancia.

(…) construcción de un tambor con paredes aspillerazas de mampostería ordinaria para cubrir la puerta de la entrada a dicha casa fuerte, una pared del mismo material detrás de aquella, otra idem aspilleraza de idem para subir a la muralla en la que se fabricó una garita y en el extremo de dicha pared se ejecutó un revellín. Se arregló una cocina para guisar los ranchos de la tropa con sus correspondientes merlones de sillería y cubierta de tejado, se construyó un común, se habilitó un local para calabozo, se cerraron las aberturas del entresuelo y del primero y segundo piso; se habilitaron los aposentos para pabellones del Comandante militar y oficial del destacamento, se construyó un rebellín con pared de ladrillo en uno de los ángulos de la espresada casa fuerte, y además cuatro de estos alrededor de la iglesia fortificándose al propio tiempo el campanario y una torre inmediata a él: por último se construyeron tres cuerpos de guardia de los cuales uno sobre el río Cornet, otro en la puerta de Aviñó y otro en el puente del río Llobregat

Cuerpo de ingenieros. Comandancia de Barcelona. 1850”.

Juliol 2008: Arxiu Municipal i Museu d’Història de Sallent

El Projecte Final de Carrera pot ser consultat íntegre a UPC Commons. Consisteix en una hipòtesis de rehabilitació i canvi d’ús d’un edifici de vivendes.

No hagués estat possible sense la cooperació dels veïns, que m’obriren les portes per permetre’m l’estudi de la construcció de la qual no existien plànols i d’aquesta forma poder realitzar els aixecaments per a iniciar el treball.

Resum del projecte_

El projecte s’ubica a Sallent, terme municipal de Sallent inclòs dins la comarca del Bages, la més cèntrica de Catalunya. Aquesta posició li dóna un caràcter excepcional, equidistant de la muntanya, de les terres inferiors occidentals, del front litoral i de les comarques meridionals, en un possible paper d'encreuament o cruïlla.

L'antiga població sallentina estava delimitada pels cursos d'aigua que proporcionaven una defensa natural: el Llobregat cap a ponent, la riera de Cornet al nord i la Riereta al sud, on s’ubica el projecte.

L'aigua serà també el factor decisiu per al desenvolupament econòmic de Sallent. Serà la font d'energia per les fàbriques tèxtils tan nombroses al segle XIX i fins a ben avançat el XX. Però ja des d'abans de l'arribada de la Revolució Industrial, havia estat imprescindible per al desenvolupament de l'agricultura.

Fins al segle XIV la muralla era constituida per les pròpies cases amb els seus murs. A partir de 1437 s'inicien obres de reforç de la muralla. El 1464 el bisbe de Vic mana incorporar als murs nous elements de defensa.

Entre aquests dos condicionants, aigua i pedra es situa el projecte.



L’arxiu i el museu: C/Clos nº5-9 i c/Portalet s/n

 

El museu en canvi es desenvolupa en horitzontal, de manera que el visitant accedeix pel carrer Portalet, per tal de potenciar-lo. Des d'aquí es recorren dos nivells de l'edifici en una mena de joc espai interior-exterior, com un laberint que permet redescobrir la forma edificatòria i la seva relació amb la seva ubicació i els diferents substrats que el temps ha anat deixant.

El soterrani, antic celler, s'obre al públic per allotjar activitats de caràcter cultural lligades a les exposicions del museu però també altres manifestacions culturals. Es creen dos espais, el major destinat a conferències, cursos, videoprojeccions,etc. L'altre, més petit, es dirigeix als nins, per a tallers complement del museu. S'equipa amb mobiliari plegable, mòbil i un armari per a material didàctic.

Peça clau del projecte, l’edifici s’ubica a una de les primeres cruïlles de Sallent. Possiblement acomplia una funció de defensa tal i com testifiquen textos del segle XVIII i les pròpies restes de muralla amb un Baluard accesible des del soterrani.

Actualment edifici de vivendes i oficina en planta primera, amb parts en greu estat l’abandonament. I un soterrani que s’ha fet servir com abocador durant anys, es rehabilitat per tal de situar l’Arxiu Municipal i el Museu d’Història de Sallent. Al mateix temps, serveix com a porta per al pas cap a la zona de la Riereta, que s’obre als vianants.

L’arxiu ocupa el cos principal de l’edificació existent, desenvolupant-se en alçada i estratificant els usos per plantes fins arribar a la tercera i darrera on es situa la sala de consultes, la qual, gràcies a la substitució de les cobertes s’obre cap a les vistes de la part posterior de l’edificació, cap a la muntanya i la Riereta.

El Parc de la Riereta

A un nivell inferior de l’edifici s’estén una plataforma consistent en diferents nivells de muralla a uns 3 metres d’alçada respecte la Riereta, estenent-se a l’altre marge del corrent d’aigua. Aquesta, mitjançant un sistema d’escales pot comunicar-se amb la resta de la població. Es crea el parc de la Riereta.

L’obertura a la població d’aquest espai no només serviria per posar en valor les estructures existents, sinó que milloraria la mobilitat peatonal d’aquest part del poble, molt malmesa per la transformació de la plaça de Santa Maria en un aparcament que deslliga els col·legis de la resta del teixit urbà.

El primer punt de referència en la distribució del parc el marquen l’edifici de l’arxiu i el Museu a la part oest i una estructura d’ús desconegut amb contraforts a est que s’habilita com a petit pavelló obert per a l’exposició d’escultures a la planta baixa, i la part superior, com a porta d’entrada al parc, i espai per a projeccions de cinema, teatre, etc. Són els dos punts de pes.

A partir d’aquí s’estudia la seva relació amb la vegetació existent i es proposa una de nova plantació, tenint en compte criteris d’adaptació climàtica, amb espècies autòctones. La distribució de la vegetació i de les diferents zones ve marcada sempre pels recorreguts. Tant els exteriors actuals com els interiors del projecte.