Barras de Código

Concurs d’arquitectura per al tractament de façanes de les illetes 2B, 4B, 6B i 7B al bulevard del sector Sanxo Llop de Gandia, València. 2010, Aprusa.

La premissa és la creació d’una façana aplicable a un volum inexistent en el moment de realització del concurs però de propera construcció. L’ús de l’edificació serà comercial i d’oci i serà aplicable a quatre solars del nou sector Sanxo Llop.

La resposta és la creació d’un perfil metàl·lic, anomenat peça “eeele”, que permet ésser col·locada tant en horitzontal com en vertical. D’aquesta manera es poden crear marcs per als aparadors dels comerços en planta baixa i, lleugerament endarrerits respecte al pla de la façana, s’aixecaran els cossos gràcies a la col·locació dels perfils en vertical en combinació amb la fusteria.

A més, el perfil configurat com una ela amb les seves ales obertes més de 90º permet la protecció de la fusteria enfront la radiació solar directa i crea un joc de mirades indirectes allà on es col·loca en vertical, mentre que als aparadors enquadra la imatge visible a través del vidre.

Camins d'aigua

Concurs d’avantprojectes per a la reforma i condicionament de la Casa Museu Blai Bonet a Santanyí, Mallorca.

El projecte consisteix en la rehabilitació de la que va ésser vivenda de l’escriptor mallorquí Blai Bonet (1926-1997). Dita vivenda està situada a la població de Santanyí.

Estat de l'edificació el juny de 2009. Façanes: carrer Palma (esquerra) i carrer Campos (dreta)

La casa, inserida dins el teixit urbà i entre mitgeres, és una construcció mallorquina de dues plantes i coberta a dues aigües aixecada amb marès, roca calcària molt abundant a l’illa. Aquesta edificació constitueix l’extrem sud del solar, cap al carrer de Palma. Al centre del solar trobam un pati amb diverses construccions auxiliars que, entre altres usos, havien estat emprades per a criar animals i que en el moment de la visita a l’emplaçament es trobaven en un estat d’abandonament. Cap a nord, en el límit amb el carrer de Campos s’aixeca una altra construcció de caràcter auxiliar, probablement un magatzem, d’una única planta i coberta a dues aigües de teula àrab.

Estat de l'edificació el juny de 2009. Detalls del pati: construcció auxiliar amb menjadora pels animals (esquerra) i racó per a les tertúlies literàries (dreta).

La proposta es divideix en dues actuacions: la rehabilitació de la casa existent per a obrir-la al públic com a casa museu i la supresió del volum auxiliar per aixecar un nou cos que allotgi un centre de documentació per la divulgació de l’obra de l’escriptor. A més, per suposat, de condicionar el pati conservant un mur transversal a les mitgeres que sembla indicar l’existència original de dos solars separats. Així es creen dos àmbits travessats i connectats per unes vies líquides, uns camins d’aigua, que parteixen del pou i de la pica existent a un dels afegits i que es decideix recuperar i encastar al nou paviment.

Vaig lentament, tan lent que, sovint, perdo l'equilibri. I quan estic a punt de caure m'adono del que és un home: quan cerco l'estabilitat a causa de la verdor del camp, i el camp i tota la seva flor queden quiets.

Blai Bonet, El mar

6X3

Concurs internacional de disseny industrial i innovació tecnològica de productes ceràmics, Cevisama 2009, València.

La premissa és el disseny d’una peça ceràmica i es respon amb una forma hexagonal que es doblega i manipula per crear paraments de textura variable en funció de la seva col·locació.

CAP – Càpsula d’Activitats Personals

Concurs per a la convocatòria 2008 de Beques Fundación Caja de Arquitectos.

El tema era 150%, actuar sobre la ciutat existent cercant noves solucions de vivenda per acollir la població però minimitzant el consum de sòl.

La proposta es basa en la CAP, Càpsula d’Activitats Personals, un volum cúbic que habita com un paràsit benigne les edificacions existents del barri de Santa Catalina de Palma.

Juliol 2008: Arxiu Municipal i Museu d’Història de Sallent (VII – Parc)

18 Sallent_Parc

A un nivell inferior de l’edifici s’estén una plataforma a uns 3 metres d’alçada respecte la Riereta, i que es perllonga a l’altre marge del corrent d’aigua. Aquesta, mitjançant un sistema d’escales pot comunicar-se amb la resta de la població. Es crea el parc de la Riereta.

La plataforma consisteix en diferents nivells de muralla que constituïen la façana sud del poble abans de la creació al 1912 del conjunt de l’escola de Torres i Amat.

L’obertura a la població d’aquest espai no només serviria per posar en valor les estructures existents, sinó que milloraria la mobilitat dels vianants d’aquesta part del poble, molt malmesa per la transformació de la plaça de Santa Maria en un aparcament que deslliga els col·legis de la resta del teixit urbà.

19 Sallent_Parc recorreguts

El primer punt de referència en la distribució del parc el marquen l’edifici de l’Arxiu i el Museu a la part oest i una estructura d’ús desconegut amb contraforts a est. Són els dos punts de pes.

A partir d’aquí s’estudia la seva relació amb la vegetació existent i es proposa una de nova plantació, tenint en compte criteris d’adaptació climàtica, amb espècies autòctones.

La distribució de la vegetació i de les diferents zones ve marcada sempre pels recorreguts. Tant els exteriors, actuals com els interiors del projecte.

20 Sallent_Parc pavelló

El volum amb contraforts actualment sense cap ús més que traster dels veïns, s’habilita com a petit pavelló obert per a l’exposició d’escultures a la planta baixa, i la part superior, com a porta d’entrada al parc i espai per a projeccions de cinema a l’aire lliure a les nits d’estiu i per a petits concerts i representacions teatrals.

Juliol 2008: Arxiu Municipal i Museu d’Història de Sallent (VI – instal•lacions)

14 Sallent_Climatització

Sallent s’inclou dins la zona de clima mediterrani de tendència continental. I es que tot i la situació interior de la zona, encara rep influències marítimes que suavitzen les temperatures. En ocasions es produeixen fenòmens d’inversió tèrmica a la depressió del Bages.

La humitat es veu afectada per la proximitat del riu Llobregat. A més, la zona de projecte està a tocar de La Riereta que, tot i ser un corrent d’aigua ocasional (principalment duu aigua quan es produeixen precipitacions), ha fet possible l’aparició de vegetació que afavoreix el manteniment de la humitat a l’ambient.

El vent no és un factor de gran importància. El teixit urbà de gra petit amb alçades semblants possibilita que les edificacions es protegeixin entre sí aturant l’arribada dels vents del nord, que són els predominants. La part posterior de l’edificació, més oberta i orientada a sud, tampoc no rep fortes ventades al quedar protegida pel turó del Xipell. I la zona més propera a La Riereta queda a un nivell inferior respecte a la resta de la població i per tant, guarida dels vents.

L’orientació és favorable a les vistes cap a la Riereta, a sud i est, mentre que els estrets carrers de Portalet i el del Clos queden a nord i oest respectivament.

L’edificació està realitzada amb un paredat irregular de gruixos entre 70 i 40 cm. Això li concedeix una important inèrcia. Però tal i com s’estableix al CTE apartat DB-HE1, Limitació de la demanda energètica, s’ha d’assolir una determinada transmitància.

15 Sallent_Fontanería i sanejament

La distribució de l’aigua de fontaneria i d’evacuació es fa evitant el pas d’aquestes xarxes per les zones de dipòsit de llibres per evitar possibles problemes de fugues que puguin comprometre la integritat dels documents.

Degut a la baixa demanda d’ACS a l’interior de l’edifici, s’opta per la instal·lació de termos elèctrics. Cada un donarà servei a dues plantes de l’arxiu i un altre a les dues del museu.

El sistema de sanejament és separatiu, recollint-se les aigües pluvials per al reg i neteja dels espais enjardinats del soterrani i del Parc de la Riereta.

Previ a totes aquestes operacions, durant la fase d’enderroc de les parts degradades es retiraran totes les instal·lacions existents amb especial èmfasi en l’eliminació dels punts de recollida d’aigua que degraden les parts de muralla que ens han arribat fins als nostres dies i que aboquen les seves aigües directament a la Riereta sense cap control.

16 Sallent_Electricitat

La instal·lació elèctrica es disposa de manera que no faci mal ni a la nova estructura de reforç dels forjats que es mantenen ni a l’estructura existent de jàsseres i biguetes /llates de fusta.

Així, les lluminàries segueixen la línia marcada pels revoltons o la de les jàsseres depenent també de lús de l’espai. En tot cas, s’eviten els conflictes estructura-il·luminació, que apareixen en l’actualitat.

La instal·lació elèctrica complirà el que s’estableix al CTE DB-HE Estalvi d’energia, secció HE3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació.

Així, segons s’estableix al punt 2.2. Sistemes de control i regulació cada zona disposarà d’un sistema manual d’encès i apagat. A la zona del museu, aquest serà controlat pels treballadors. A les zones comunes de l’arxiu es disposarà un sistema de detecció de presència.

S’opta per un sistema lineal gairebé a tot l’edifici. Es tracta d’uns perfils tubulars que es combinen entre si, permetent allotjar fluorescents amb diferents inclinacions o bé funcionar com a rails electrificats per a projectors i difusors. Això permet gran flexibilitat, molt necessària especialment als museus, on les exposicions canvien en funció del pas del temps i la variació de fons.

17 Sallent_Incendis

Els requisits de seguretat en cas d’incendi s’estableixen en relació al CTE DB-SI Seguretat en cas d’incendi.

Els nous materials compliran els requeriments d’estabilitat al foc. En el cas de l’estructura metàl·lica, aquesta es protegirà amb pintura intumescent rf-90. L’estructura existent de forjats de fusta s’envernissarà amb vernís incolor després d’una neteja acurada dels revestiments actuals.