6X3

Concurs internacional de disseny industrial i innovació tecnològica de productes ceràmics, Cevisama 2009, València.

La premissa és el disseny d’una peça ceràmica i es respon amb una forma hexagonal que es doblega i manipula per crear paraments de textura variable en funció de la seva col·locació.

CAP – Càpsula d’Activitats Personals

Concurs per a la convocatòria 2008 de Beques Fundación Caja de Arquitectos.

El tema era 150%, actuar sobre la ciutat existent cercant noves solucions de vivenda per acollir la població però minimitzant el consum de sòl.

La proposta es basa en la CAP, Càpsula d’Activitats Personals, un volum cúbic que habita com un paràsit benigne les edificacions existents del barri de Santa Catalina de Palma.

Juliol 2008: Arxiu Municipal i Museu d’Història de Sallent (VII – Parc)

18 Sallent_Parc

A un nivell inferior de l’edifici s’estén una plataforma a uns 3 metres d’alçada respecte la Riereta, i que es perllonga a l’altre marge del corrent d’aigua. Aquesta, mitjançant un sistema d’escales pot comunicar-se amb la resta de la població. Es crea el parc de la Riereta.

La plataforma consisteix en diferents nivells de muralla que constituïen la façana sud del poble abans de la creació al 1912 del conjunt de l’escola de Torres i Amat.

L’obertura a la població d’aquest espai no només serviria per posar en valor les estructures existents, sinó que milloraria la mobilitat dels vianants d’aquesta part del poble, molt malmesa per la transformació de la plaça de Santa Maria en un aparcament que deslliga els col·legis de la resta del teixit urbà.

19 Sallent_Parc recorreguts

El primer punt de referència en la distribució del parc el marquen l’edifici de l’Arxiu i el Museu a la part oest i una estructura d’ús desconegut amb contraforts a est. Són els dos punts de pes.

A partir d’aquí s’estudia la seva relació amb la vegetació existent i es proposa una de nova plantació, tenint en compte criteris d’adaptació climàtica, amb espècies autòctones.

La distribució de la vegetació i de les diferents zones ve marcada sempre pels recorreguts. Tant els exteriors, actuals com els interiors del projecte.

20 Sallent_Parc pavelló

El volum amb contraforts actualment sense cap ús més que traster dels veïns, s’habilita com a petit pavelló obert per a l’exposició d’escultures a la planta baixa, i la part superior, com a porta d’entrada al parc i espai per a projeccions de cinema a l’aire lliure a les nits d’estiu i per a petits concerts i representacions teatrals.

Juliol 2008: Arxiu Municipal i Museu d’Història de Sallent (VI – instal•lacions)

14 Sallent_Climatització

Sallent s’inclou dins la zona de clima mediterrani de tendència continental. I es que tot i la situació interior de la zona, encara rep influències marítimes que suavitzen les temperatures. En ocasions es produeixen fenòmens d’inversió tèrmica a la depressió del Bages.

La humitat es veu afectada per la proximitat del riu Llobregat. A més, la zona de projecte està a tocar de La Riereta que, tot i ser un corrent d’aigua ocasional (principalment duu aigua quan es produeixen precipitacions), ha fet possible l’aparició de vegetació que afavoreix el manteniment de la humitat a l’ambient.

El vent no és un factor de gran importància. El teixit urbà de gra petit amb alçades semblants possibilita que les edificacions es protegeixin entre sí aturant l’arribada dels vents del nord, que són els predominants. La part posterior de l’edificació, més oberta i orientada a sud, tampoc no rep fortes ventades al quedar protegida pel turó del Xipell. I la zona més propera a La Riereta queda a un nivell inferior respecte a la resta de la població i per tant, guarida dels vents.

L’orientació és favorable a les vistes cap a la Riereta, a sud i est, mentre que els estrets carrers de Portalet i el del Clos queden a nord i oest respectivament.

L’edificació està realitzada amb un paredat irregular de gruixos entre 70 i 40 cm. Això li concedeix una important inèrcia. Però tal i com s’estableix al CTE apartat DB-HE1, Limitació de la demanda energètica, s’ha d’assolir una determinada transmitància.

15 Sallent_Fontanería i sanejament

La distribució de l’aigua de fontaneria i d’evacuació es fa evitant el pas d’aquestes xarxes per les zones de dipòsit de llibres per evitar possibles problemes de fugues que puguin comprometre la integritat dels documents.

Degut a la baixa demanda d’ACS a l’interior de l’edifici, s’opta per la instal·lació de termos elèctrics. Cada un donarà servei a dues plantes de l’arxiu i un altre a les dues del museu.

El sistema de sanejament és separatiu, recollint-se les aigües pluvials per al reg i neteja dels espais enjardinats del soterrani i del Parc de la Riereta.

Previ a totes aquestes operacions, durant la fase d’enderroc de les parts degradades es retiraran totes les instal·lacions existents amb especial èmfasi en l’eliminació dels punts de recollida d’aigua que degraden les parts de muralla que ens han arribat fins als nostres dies i que aboquen les seves aigües directament a la Riereta sense cap control.

16 Sallent_Electricitat

La instal·lació elèctrica es disposa de manera que no faci mal ni a la nova estructura de reforç dels forjats que es mantenen ni a l’estructura existent de jàsseres i biguetes /llates de fusta.

Així, les lluminàries segueixen la línia marcada pels revoltons o la de les jàsseres depenent també de lús de l’espai. En tot cas, s’eviten els conflictes estructura-il·luminació, que apareixen en l’actualitat.

La instal·lació elèctrica complirà el que s’estableix al CTE DB-HE Estalvi d’energia, secció HE3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació.

Així, segons s’estableix al punt 2.2. Sistemes de control i regulació cada zona disposarà d’un sistema manual d’encès i apagat. A la zona del museu, aquest serà controlat pels treballadors. A les zones comunes de l’arxiu es disposarà un sistema de detecció de presència.

S’opta per un sistema lineal gairebé a tot l’edifici. Es tracta d’uns perfils tubulars que es combinen entre si, permetent allotjar fluorescents amb diferents inclinacions o bé funcionar com a rails electrificats per a projectors i difusors. Això permet gran flexibilitat, molt necessària especialment als museus, on les exposicions canvien en funció del pas del temps i la variació de fons.

17 Sallent_Incendis

Els requisits de seguretat en cas d’incendi s’estableixen en relació al CTE DB-SI Seguretat en cas d’incendi.

Els nous materials compliran els requeriments d’estabilitat al foc. En el cas de l’estructura metàl·lica, aquesta es protegirà amb pintura intumescent rf-90. L’estructura existent de forjats de fusta s’envernissarà amb vernís incolor després d’una neteja acurada dels revestiments actuals.

Juliol 2008: Arxiu Municipal i Museu d’Història de Sallent (V – detalls i estructura)

10 Sallent_Detalls rehabilitació

El suport estructural de l’edifici es realitza amb una estructura de pilars. En casos puntuals es reforça el mur interiorment amb formigó armat, de manera que la pedra passa a funcionar com a encofrat vist.

11 Sallent_Detalls obra nova

L’accés al museu es realitza pel carrer Portalet. Originalment, aquest era el punt d’entrada d’animals cap a les pallisses. En l’actualitat queden unes petites construccions improvisades en desús. Tenen poca estabilitat i poc valor històric.

Per tant, tot i mantenir el mur que limita amb el carrer Portalet i evidentment, el que baixa fins al Parc de la Riereta, a l’interior es projecta una nova edificació.

Aquesta serà el punt de trobada de les diferents circulacions per l’interior del museu i l’encarregada d’interconnectar l’edifici existent amb el baluard de muralla. A més d’allotjar el vestíbul, els serveis, les sales d’exposicions temporals i de transformar la seva coberta plana en un mirador del conjunt.

12 Sallent_Estructura, pilars

L’estructura es planteja des del punt de partida de la no fiabilitat respecte els murs existents. Si bé no presenten patologies respecte l’estat de càrregues actual, és possible que enfront un canvi d’ús, especialment a la part dels dipòsits, la seva capacitat portant no sigui suficient. A més, es tracta de murs molt irregulars, i per tant amb unes característiques no homogènies en tots els punts. És impossible preveure com reaccionaran.

Així, es planteja una segona estructura de pilars tubulars d’acer i jàsseres HEB. Es juga amb les llums per tant de crear un ritme que no faci mal a les voltes del soterrani o que a la resta de plantes pretén potenciar la textura dels forjats existents.

13 Sallent_Estructura, forjats

Els forjats existents es conserven en la major part dels casos. Aquests es reforcen amb una xapa de compressió i en el cas dels dipòsits de l’arxiu, queden com encofrat vist d’una llosa de formigó.

Les cobertes es renovaran totalment. En primer lloc, degut als problemes constructius que provoquen les actuals, en desaiguar cap als murs. En segon lloc, per la debilitat de les bigues que han estat atacades per tèrmits. En previsió, tot i que la patologia no ha sorgit a cap altre punt, els forjats existents es sotmetran a un tractament antixilòfags.

A la petita sotacoberta del tercer pis no hi ha tèrmits, però ha estat renovada fa uns anys d’una manera molt precària i sense cap valor històric. Per aquest motiu, es decideix eliminar-la.

Juliol 2008: Arxiu Municipal i Museu d'Història de Sallent (IV - alçats)

06 Sallent_Alçats a-b_

Les dues façanes que miren al poble es tracten d’una manera senzilla, arrebossades i pintades, amb sòcol inferior de pedra vista prèvia neteja i tractament hidrofugant.

Miren al poble i s’adapten a la seva escala, respectant les obertures més significatives. Aquestes s’agrupen verticalment, recuperant l’ordre en els paraments.

07 Sallent_Alçats c-d_

En secció es conserven els nivells interiors, tot i que pujant uns centímetres degut al reforç dels forjats.

08 Sallent_Alçats e-f_

La façana posterior es neteja de tots els elements afegits. D’aquesta manera queda a la vista el mur original que també s’arrebossa i pinta com a les façanes cap al carrer.

09 Sallent_Alçat g_

La darrera planta de l’arxiu s’obre cap a la Riereta amb unes terrasses a emparades dels vents del nord per les cobertes a una aigua.

Al museu s’opta per buidar completament el volum de la sala C dedicada a l’època industrial de la població, per motius estructurals i arquitectònics i per ressaltar les obertures longitudinals que miren cap al parc i que es transformen en lluernaris.