A un nivell inferior de l’edifici s’estén una plataforma a uns 3 metres d’alçada respecte la Riereta, i que es perllonga a l’altre marge del corrent d’aigua. Aquesta, mitjançant un sistema d’escales pot comunicar-se amb la resta de la població. Es crea el parc de la Riereta.
La plataforma consisteix en diferents nivells de muralla que constituïen la façana sud del poble abans de la creació al 1912 del conjunt de l’escola de Torres i Amat.
L’obertura a la població d’aquest espai no només serviria per posar en valor les estructures existents, sinó que milloraria la mobilitat dels vianants d’aquesta part del poble, molt malmesa per la transformació de la plaça de Santa Maria en un aparcament que deslliga els col·legis de la resta del teixit urbà.
El primer punt de referència en la distribució del parc el marquen l’edifici de l’Arxiu i el Museu a la part oest i una estructura d’ús desconegut amb contraforts a est. Són els dos punts de pes.
A partir d’aquí s’estudia la seva relació amb la vegetació existent i es proposa una de nova plantació, tenint en compte criteris d’adaptació climàtica, amb espècies autòctones.
La distribució de la vegetació i de les diferents zones ve marcada sempre pels recorreguts. Tant els exteriors, actuals com els interiors del projecte.
El volum amb contraforts actualment sense cap ús més que traster dels veïns, s’habilita com a petit pavelló obert per a l’exposició d’escultures a la planta baixa, i la part superior, com a porta d’entrada al parc i espai per a projeccions de cinema a l’aire lliure a les nits d’estiu i per a petits concerts i representacions teatrals.
